Maria Benlliure Ortiz

Mariano Benlliure Gil. 1883
Bust. Terracota patinada.
36’5 x 24 x 23 cm.
Casa Museu Benlliure. València.

MATÈRIA I TÈCNICA

La coloració clara de la terracota i la tècnica d’execució d’aquesta peça tenen una gran similitud amb el bust de Francisco Domingo Marqués de Mariano Benlliure que es troba al Museu de Belles Arts de València, realitzat a Roma el 1885, ciutat on l’autor va modelar també el retrat de Maria Benlliure dos anys abans.

La peça va estar sotmesa solament a un procés d’enduriment amb la menor temperatura possible. Durant aquesta cocció a baixa temperatura, anomenada sinterització, el material adquireix densitat i duresa però no arriba a la vitrificació. El procés requereix d’una gran experiència en el control de la temperatura del forn, ja que l’escultura és massissa; és a dir, no ha estat buidada en el seu interior i el risc de trencar-se durant la cocció és gran a causa de les tensions del material.

Francisco Domingo (detall)
Retrat de Francisco Domingo Marqués després de la intervenció i detall de la base. Museu de Belles Arts de València.
Base Maria Benlliure
Retrat de María Benlliure Ortiz després de la intervenció i detall de la base, on s’aprecia com en el cas anterior que la peça no ha estat buidada. La reintegració del material ha estat necessària donat que les fissures estructurals eren alarmants. Casa Museu Benlliure. València.

TRACTAMENT DE SUPERFÍCIE

L’escultura està parcialment patinada amb coloracions, més o menys neutres, que varien dels ocres i rogencs als terres, verds i blaus. No es pot parlar de policromia perquè aquesta s’entén com una superposició més complexa d’estrats que oculta la visió del material de base. En el cas del bust de María Benlliure Ortíz, ens trobem amb una coloració semi-transparent, sense preparació o imprimació, que deixa veure la qualitat de la terracota a través d’ella. No forma una pel·lícula, si no que impregna el material porós que la sustenta.

Les intencions formals de l’artista estan dirigides a potenciar els volums i el clarobscur per a ressaltar l’expressió del retrat. La carnació i la cartel·la on figura la dedicatòria, la data i la signatura no estan acolorides. El cabell està patinat amb tonalitats ocres, verdoses i rogenques; les zones profundes sobre les quals el cabell fa ombra, les orelles i el coll estan tractades amb colors terrosos i neutres per a accentuar el clarobscur i emmarcar el rostre. Les pupil·les estan patinades per a reforçar la profunditat de la mirada i també l’obertura entre els llavis. En la gola d’encaix predominen els colors blaus i verds i en la peanya és on es troba l’estrat més dens d’un color terra d’ombra, que cobreix quasi totalment la superfície, exceptuant un espai a la part posterior.

ESTAT DE CONSERVACIÓ

La superfície estava coberta d’un important dipòsit de pols incrustada i d’una pel·lícula d’aspecte greixós, a més de restes de materials aplicats per a reavivar l’aspecte de l’escultura. Aquestos materials afegits, en oxidar-se, havien modificat la lectura de la peça i l’apreciació del seu material constitutiu original, així com de la coloració de la superfície.

INTERVENCIÓ

El  procés de neteja de la terracota s’ha realitzat amb productes i mètodes que no alteren les propietats físico-químiques del material. S’han escollit aquells que no deixen residus que puguen deteriorar el suport o que provoquen la formació d’altres productes nocius. A més s’ha posat especial cura en seleccionar productes que no produeixen canvis en la porositat, brillantor o coloració dels materials originals.

Detalls del procés de neteja

Si continues utilitzant aquest lloc acceptes l'ús de cookies Més informació.

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para «permitir cookies» y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en «Aceptar» estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar