Enriqueta Cebrián Alonso

Inici

L’ art és una necessitat de l’ésser humà des de l’origen de la seua existència. Per mitjà de les produccions artístiques representem el món que ens envolta i també el pensament abstracte: l’art és coneixement, perquè no es pot representar allò que no es compren. Conservar per al al futur el llegat d’aquest coneixement rebut mitjançant les produccions culturals és una obligació.

Gràcies als diversos llenguatges que ofereixen les disciplines artístiques es comuniquen idees, símbols i emocions. Es diu que la creació i contemplació de l’art produeix endorfines, però no oblidem que les emocions comunicades no sempre són de felicitat. En l’art també hi ha sofriment, ràbia, desconcert, denúncia…tota la complexitat d’idees i sentiments consubstancials a l’ésser humà. Si per felicitat entenem el plaer espiritual que experimenta qui crea o qui contempla una obra, aleshores podem dir que sí, l’art produeix la felicitat d’experimentar la pròpia existència i d’unir-nos a la vida.

Tot el viscut forma part de mí i enriqueix la manera en que intente transmetre al meu alumnat els continguts i les experiències i també com em presente davant d’ells, amb empatia i comprensió front a les complicacions que de vegades creuen insuperables.

Extracte de l’entrevista realitzada per Carla Lòpez, alumna de 1er de Batxillerat per al blog de cultura i art imagin-arte del’IES Baleares de València. Veure entrevista completa imaginarteiesbaleares

Enriqueta Cebrián Alonso. El tiempo entre las manos. Semblança publicada a Los Ojos de Hipatia, revista sociocultural de València per Amparo Zacarés Pamblanco, escritora i membre de l’Associaciò Valenciana de Crítics d´Art (AVCA).