LES PINTURES DE LA VALLTORTA: EL KIT DE LA PINTORA RUPESTRE
El material didàctic que es presenta a continuació va adreçat a alumnat de 3r de l’ESO amb l’objectiu principal de facilitar la contextualització i la comprensió de l’experiència que suposa la visita al Museu de la Valltorta a Tirig i a un dels abrics del barranc del mateix nom, guiada pel personal del museu. La unitat està programada per a l’assignatura d’Educació Plàstica i Visual, encara que també es poden treballar continguts relacionats amb Geografia i Història, Biologia i Geologia i Tecnologia
OBJECTIUS DIDÀCTICS
- Reflexionar sobre la necessitat de l’esser humà de transmetre coneixemenst i emocions mitjançant les imatges. CEC, CSC.
- Comprendre el procés creatiu de l’individu en el context del moment i l’entorn geogràfic de la Valltorta. CEC, CSC.
- Conèixer els materials dels que disposaven en el seu entorn natural per a la realització de les representacions pictòriques. CEC, CSC, CMCT.
- Explicar la tècnica d’execució més probable d’acord amb les dades conegudes al moment. CEC, CMCT.
- Reconstruir el procés creatiu amb la realització d’una pintura amb la tècnica i els materials estudiats. CEC, CMCT.
- Experimentar a l’aula amb tècniques grafico-plastiques en les que intervinguen materials i objectes senzills d’us quotidià. CEC, CAA.
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
CEC: consciència i expressions culturals.
CSC: competències socials i cíviques.
CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
CAA: competència aprendre a aprendre.
CONTINGUTS
CONEIXEMENTS
L’entorn natural de la Valltorta
Es tracta d’un paisatge format per roques calcàries, abrupte, amb balmes i cavitats rocoses que en el moment en que l’habitaren els/les autors/es de les pintures rupestres estava cobert de bosc. En ell vivien diferents espècies de bòvids, petits mamífers, aus, rèptils i insectes, alguns d’ells representats en les pintures. Els éssers humans que hi habitaren eren uns grans coneixedors del medi natural que els envoltava i d’ell treien els recursos necessaris, per a la seua alimentació i per a l’elaboració dels seus objectes culturals.
Context arqueológic
Les pintures de la Valltorta pertanyen a l’anomenat art rupestre del Llevant i estan relacionades amb altres manifestacions del mateix període a la conca mediterrània. S’inclouen en el Mesolític i abasten un període entre 9.000 i 7.500 anys abans del present; segons altres autors es poden situar en ple Neolític, estenent-se fins a 5.500 anys abans del present. En qualsevol cas, les produccions pictòriques a les quals ens referim van ser realitzades pels últims caçadors/es i recol·lector/es que habitaren aquell paisatge.
Tècnica de les pintures rupestres
L’arqueologia experimental divulgativa tracta de recrear com s’elaboraven els objectes culturals arqueològics. En la present unitat didàctica s’ha intentat aplicar a l’aula com es creu que treballaren els pintors/es rupestres.
En les pintures de la Valltorta predomina el color roig, encara que en l’entorn del parc Valltorta-Gasulla també apareixen mostres de l’ús del color negre junt al roig. Es tracta de pigments minerals i carbó vegetal que es podien aplicar fregant directament sobre la pedra i també aglutinats amb substàncies orgàniques, mitjançant l’ús de pinzells de pel animal, rames d’arbustos, plomes d’au i boles de cera-resina.
Les tècniques de la pintura parietal són molt diverses: s’utilitza el puntejat, el tamponat, la tinta plana, l’estergit projectant pigment; però en les pintures de la Valltorta predomina la línia modulada, quasi cal·ligràfica, que va dels traçats molt subtils fins als que són una taca plana.
Materials utilitzats en la reconstrucció
La reconstrucció del procés creatiu i tecnològic no es pot realitzar sense donar una ullada al medi natural del barranc: la geologia, la vegetació existent i la fauna, que a més d’aliment proveïa als essers humans d’altres matèries d’ús quotidià. Per tant, l’objecte d’atenció són aquells materials que podrien ser abundants i fàcils de trobar en l’entorn.
- Pigments
Roig: Òxids i hidròxids de ferro, pedres riques en aquest mineral trobades a l’entorn i triturades fins convertir-les en pols. L’òxid de ferro es un mineral molt abundant al País Valencià que es troba en la forma mineral d’hematites terrosa, goethita i sobretot la limonita que apareix en concrecions ferruginoses de les roques calcàries.
Negre: Carbó vegetal, obtingut de les branquetes cremades recollides després d’encendre les fogueres per a escalfar-se i torrar la carn. Recents estudis realitzats pe la Universitat de València i el Centre National de la Recherche Scientifique CNRS han caracteritzat el negre de carbó vegetal com a pigment utilitzat en la Cova Remígia. Fins el moment alguns autors defensaven l’ús del negre de manganés (òxid de manganés) com a pigment negre emprat en les pintures rupestres, però és un òxid molt inestable que, a més, necessita d’una metal·lúrgia de transformació del seu principal mineral, la pirolusita, desconeguda i impossible de realitzar en el moment de les pintures de la Valltorta-Gasulla.
- Aglutinants
No es coneix amb exactitud l’aglutinant amb el qual els pigments en pols es convertien en una pintura amb propietats plàstiques i facilitat d’aplicació. Entre les hipòtesis figuren el moll de l’os, el greix animal, l’orina, la sang, la llet, l’ou, els sucs de plantes, les gomes i resines o la cera d’abelles. En la nostra experimentació hem utilitzat els següents:
- Greix animal del suc de carn de vedella torrada la nit anterior i aigua com a diluent per a aplicar la pintura a pinzell o un estri similar.
- Cera d’abella empastada amb pigment per a formar una bola que posteriorment es trossejada per a pintar en sec. L’ús de la mel i per tant també de la cera està documentat en les pintures de la Valltorta-Gasulla, donat que hi ha representades escenes de la recol·lecció de la mel que mostren persones que s’enfilen cap a les roques o els arbres on es troben els eixams.
- Estris
- Pinzells formats per una branqueta amb pel de bòvid, lligat amb fibres vegetals no teixides impregnades amb resina o goma d’algun arbust o planta. Si eren capaços d’unir una punta de fletxa a una tija, com demostren les representacions pictòriques d’escenes de caça o de guerra, ho serien també de construir un pinzell.
- Plomes d’au que seria fàcil trobar de manera casual o en el moment de recol·lectar ous dels nius. Les plomes ofereixen la possibilitat de ser utilitzades per la part dura del canó o per la part suau de les barbes.
- Branquetes de plantes tendres i flexibles, masticades o matxucades amb una pedra per tal d’extraure les fibres vegetals per un extrem.
- Pedres planes i arrodonides per a moldre els minerals i el carbó, que no serien difícils de trobar en l’entorn natural.
- Lloses còncaves per a mesclar el pigment i l’aglutinant, donat que no s’han trobat evidències de l’ús de conquilles per a fer de paleta. Es creu que els grups de pobladors es movien per un extens territori quan necessitaven garantir-se la supervivència, però al museu de la Valltorta no es tenen evidències de la utilització d’elements procedents de la costa. No obstant, en la nostra reconstrucció del procés creatiu hem utilitzat conquilles, perquè estaven al nostre abast i perquè el seu ús està documentat en la realització de les pintures rupestres d’altres indrets de la conca mediterrània.
HABILITATS I DESTRESSES
-Saber utilitzar les possibilitats expressives de la línia i de la taca.
-Ser capaç d’emprar de manera adequada els recursos tècnics
ACTITUDS
Respecte pel valor patrimonial i paisatgístic
L’art rupestre del Llevant va ser declarat per la UNESCO Patrimoni Mundial en 1998, on s’inclouen les pintures del parc Valltorta-Gasulla. Es tracta d’un sistema molt fràgil que es manté amb un difícil equilibri amb el medi ambient, per la qual cosa estem obligats a vetllar per la seua conservació.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Perspectiva de gènere
Eren pintores les dones? Res fa pensar que no ho foren.
En general, les representacions del cos humà de l’art rupestre del Llevant són molt estilitzades i ofereixen escassos detalls anatòmics que permeten diferenciar homes i dones i per tant la divisió social de les activitats en funció del sexe. Si atenem a aquesta raó podem concloure que tots i totes podien recol·lectar i que tots i totes podien caçar. L’arc, que és l’eina de caça que majoritàriament apareix en les pintures, pot ser disparat amb la mateixa fortalesa i habilitat per un home i per una dona. Si les dones participaven activament de totes les manifestacions socials, també practicarien la pintura, doncs tenien la capacitat intel·lectual per a poder-ho fer.
Si pel contrari, considerem l’armament únicament masculí, així com tots els personatges que intervenen en escenes dinàmiques de caça i guerra, i interpretem els personatges que duen una mena de falda i cabells llargs com a femenins, amb una actitud més sedentària, estem fent una diferenciació de rols socials en funció del sexe. Acceptant que així fos, la dona tindria una vida més quieta que l’home, donat que no participaria en els desplaçaments per a caçar i podria perfectament practicar la pintura.
Per últim, podem fixar-nos en els pocs personatges que protagonitzen actes exclusivament femenins, ens referim a les escenes que representen el part. No es pot assegurar, però perquè no interpretar que les dones van pintar a altres dones en un gest de solidaritat o a sí mateixes com a reafirmació?
Pensar que les dones no van participar del procés creatiu de les pintures rupestres significa excloure-les de l’evolució material i intel·lectual de la humanitat.
Veure angelescaso.com
ACTIVITATS
- Taller demostració: Presentació del kit de la pintora rupestre per la professora i realització d’una pintura sobre una pedra.
- Creació d’imatges per l’alumnat amb materials quotidians: safrà (colorant alimentari) i cafè sobre paper.
CRITERIS D'AVALUACIÓ
- Reconèixer el patrimoni artístic i cultural com un mitjà de comunicació i de gaudi individual i col·lectiu.
- Cuidar de l’entorn de treball i del medi ambient utilitzant de manera responsable els recursos per a l’elaboració de representacions plàstiques.
- Crear propostes amb fins il·lustratius, decoratius o comunicatius amb les tècniques, els materials i els suports proposats.