La coloració clara de la terracota i la tècnica d’execució d’aquesta peça tenen una gran similitud amb el bust de Francisco Domingo Marqués de Mariano Benlliure que es troba al Museu de Belles Arts de València, realitzat a Roma el 1885, ciutat on l’autor va modelar també el retrat de Maria Benlliure dos anys abans.
La peça va estar sotmesa solament a un procés d’enduriment amb la menor temperatura possible. Durant aquesta cocció a baixa temperatura, anomenada sinterització, el material adquireix densitat i duresa però no arriba a la vitrificació. El procés requereix d’una gran experiència en el control de la temperatura del forn, ja que l’escultura és massissa; és a dir, no ha estat buidada en el seu interior i el risc de trencar-se durant la cocció és gran a causa de les tensions del material.