El Portfolio Europeu de les Llengües PEL s’inclou en el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües MECR. Es tracta d’un projecte europeu que inclou documents personals on els usuaris poden enregistrar les seues experiències d’aprenentatge de llengües i cultures i reflexionar-hi. El PEL permet al parlant anotar els avanços realitzats, reconèixer les estratègies d’aprenentatge, proposar-se noves fites i valorar la diversitat cultural i lingüística que vivim: l’Europa de les llengües. El present portfolio recull l’aprenentatge de la parlant en algunes llengües estrangeres i en la llengua materna minoritzada, que va necessitar d’intervencions pedagògiques en l’edat adulta; no recull l’aprenentatge en la llengua materna dominant, donat que ha sigut la llengua vehicular de tota la formació acadèmica rebuda en l’educació primària, secundària i universitària. Els textos del dossier i de la web es mostraran el la llengua en què han estat generats.
Font: ceice.gva.es
El PEL està integrat per:
Passaport de llengües
Es tracta d’un resum de les competències adquirides en les diferents llengües. El resum es defineix en termes de capacitats segons el que estableix el MECR. Veure Quadre d’autoavaluació
Biografia lingüística
Dossier
És una selecció de materials per a il·lustrar i documentar les experiències enregistrades en el Passaport i en la Biografia. En formen part un recull de textos en les diverses llengües que la parlant coneix.
Arquitettura e giardino nella pittura italiana del Quattocento: la loggia e il portico
Lo spazio dipinto ha rappresentato per tutta la pittura occidentale una faticosa ricerca e uno dei suoi caratteri espressivi determinanti che, dalle rappresentazioni reali alle utopie architettonique, ha impegnato pittori se non interi movimenti artistici. Proprio al ‘400 italiano corrisponde tanto fervore e tanto studio teso ad offrire rigorose o ardite soluzioni spaziali obbligando ai limiti estremi artisti come Piero della Francesca, Antonello da Messina e Andrea Mantegna.
Lo spazio si proietta al di là delle forme severe della riscoperta architettura classica per aprirsi su orizonti infiniti, utopiche città, rinovatti giardini e immergersi nella serenità di una natura domata al disegno. La loggia è un elemento inherente alle ville del ‘400 italiano e costituisce una parte della abitazione umana dove si svolgeranno molti episodi della vita quotidiana. Luogo di riposo, meditazione e contemplazione del giardino e del paesaggio, scenario di feste e dilettevoli serate offerte agli invitati.
L’origine della loggia, come quella degli altri elementi che compongono la vila rinascimentale dobbiamo ricercarla nei testi degli autori classici, nelle indagini dirette, nell’osservazione delle rovine romane e nei prototipi toscani dell’epoca di Lorenzo il Magnifico.
Per rispondere alle domande poste in questo studio è stato scelto il tema dell’Annunciazione che, come vedremo, già dalla fine del ‘300 fino al inizio del ‘500 è rappresentata in uno scenario che ripete spesso la medessima costruzione.
Llegir document complet Architettura e giardino
La finestra aperta: il ritratto e il paesaggio nel Cinquecento
La finestra non è soltanto un vano attraverso il quale entrano la luce e l’aria, è una apertura che serve a guardare, a vedere più in là. È questa finestra come veduta (da vedere) quella a cui si riferisce questo testo, perché nello spazio pittorico del ‘500 lo sforo della finestra non serve a illuminare la scena, anzi in molti casi non c’è nessun rapporto chiaroscurale tra la luce esterna e interna della rappresentazione, bensì serve tanto ai personaggi come allo spettatore, a vedere attraverso il vano lo spazio che si trova all’esterno delle architetture.
Prospettare, dal latino prospectare, significa guardare innanzi, dal quale derivano le parole prospetto, sinonimo di veduta (finestra attraverso la quale si vede) e prospettiva. Non è soltanto un’immagine poetica quando Alberti nel De Pictura al momento di spiegare le sue teorie prospettiche parla di una finestra aperta, la finestra albertiana dalla quale si parte nel intento di decifrare alcuni particolari della costruzione dello spazio pittorico cinquecentesco.
C’è però una cosa da considerare: il limite tra struttura architettonica e apertura che configura la finestra. Che forma ha una finestra? Di solito nei dizionari di architettura alla voce finestra segue un elenco dei tipi di finestra secondo lo stile, l’uso e la forma proporzionata al muro che le inquadra, ma in sensu lato si può considerare finestra qualsiasi interruzione del muro. Questo ci porta ad allungare la tipologia delle finestre più in là delle forme segnalate dalla architettura per funzionalità e stile, e ancora di più nel caso delle architetture dipinte dove l’esenzione dell’obbligo della funzione lascia spazio libero all’immaginazione e all’artificiosità delle soluzioni date dal artista. E si può determinare che qualsiasi tipo di sforo, sfondamento o breccia sullo sfondo del dipinto, attraverso il quale si vede lo spazio sterno, o sia lo spazio che si trova al di fuori della struttura architettonica che chiude la scena dove se situano le figure, va considerato finestra.
Llegir document complet La finestra aperta
La restauració de la Mare de Déu del Rebollet
Tota intervenció pràctica sobre una obra d’art sacra ha d’estar basada en el respecte als valors espirituals que inspiraren la seua gènesi i que han estat conservats al llarg del temps. La seua autenticitat està lligada al missatge original, a les tradicions dels nostres antecessors, a la història i a les vides de tots els que han pregat i preguen davant d’aquesta imatge. La conservadora-restauradora de front a una peça com la Mare de Déu del Rebollet no pot ignorar la responsabilitat que implica intervindre sobre la seua matèria. Les decisions han de ser escrupolosament valorades, sempre consensuades i recolzades per la informació recollida al voltant de la imatge, des de tots els punts de vista possibles. És per això que l’obra ha estat sotmesa a un estudi per part d’un equip interdisciplinar com a pas previ a les operacions de conservació-restauració. El parer de tots ells i els resultats de les anàlisis han estat fonamentals per a determinar el criteri d’intervenció i la metodologia. Al mateix temps, des de l’inici i en tot moment durant el procés d’intervenció, hem mantingut un diàleg amb les persones que avui en dia tenen la missió de conservar viu aquest culte. L’intercanvi d’opinions, la fluïdesa en les relacions i l’interès que han mostrat per cadascuna de les fases del treball han estat molt enriquidors.
Llegir document complet Mare de Dèu del Rebollet
La restauració del Crist de la Sang de Sagunt
Es tracta d’una talla de Crist crucificat, de fusta policromada, d’autor desconegut que es pot datar a principis del segle XV. La figura de Jesús te el cap recolzat sobre el muscle dret, el cos es despenja i s’inclina cap a la dreta; el seu pes provoca que els braços formen un angle, el tòrax puja, la cintura s’enfonsa i el ventre sobreix. L’anatomia està dibuixada per formes encara bastant dures, les costelles i el diafragma estan marcats profundament; la tensió que suporten els braços s’evidencia a través de les fortes línies dels avantbraços i de les pronunciades arestes dels pectorals, a l’alçada de les aixelles. Les extremitats són llargues, els genolls estan bastant flexionats, les mans es corben lleugerament cap als claus i els peus estan encreuats en rotació interna. La corona està teixida amb cordells i espines afegides. El perizonium és curt, de drapejat senzill i amb el nus a la part esquerra.
En la representació predomina el patetisme, estan plasmades amb detall les senyals del dolor i la mort. La ferida del costat és ampla i profunda, en brolla una gran quantitat de sang, de la mateixa manera que corre pels braços i pel tors, des dels claus de les mans fins a la cintura. Tot el cos esta esquitxat de gotes de sang, estan també traçades les laceracions rebudes en el moment de la flagel·lació, i les marques d’haver tingut els punys i els turmells lligats amb cordes. Les nafres dels genolls estan en carn viva. Té els ulls mig clucs i a través de les parpelles s’endevina la nineta; la boca mig oberta, mostra les dents i la llengua en el moment de l’expiració.
Llegir document complet Crist de la Sang
Alabaster stone
After the fall of the Roman Empire the marble trade in Europe and other countries in the Mediterranean Basin went into crisis. It was a poorest economic period and there was a tendency to utilize local stones. Small and medium size sculptures of a devotional nature were realized with alabaster. While wood or porous stones appeared totally polychromed, concealing the lapidary material that only served as a support, alabaster was uncompletelly polichromed and its luminous surface forms part of the aesthetic aspect of the sculptures, in conjunction with color and gilt.
Alabaster was used considerably in the royal courts of the fourteenth century in England, Spain, Italy and Flanders, above all to represent the image of the Virgin. For example, the English alabasters from the quarries of the Triasic Age in Staffordshire, Derby and Nottingham had a great reputation and gave rise to a true industry of semi-manufactured products in the proximity of the quarries.
Llegir document complet Alabaster
